Cercavila en
defensa de l'horta en el marc de la campanya contra la conferència euromediterrània
L'Avanç
La Campanya "Ni
OTAN, ni globalització, per l'alliberament dels pobles" convocà
una cercavila pel centre de la ciutat de València en defensa de l'horta
el dilluns 22 d'abril a les 19h. La cercavila, però, trobà tot
tipus d'impediments des de bon començament. A mesura que la gent hi arribava
la policia, que envoltava la plaça, la identificava i l'escorcollava.
A més, durant una hora, aproximadament, la policia impedí que
s'encetés la cercavila adduint que es tracta d'una manifestació
desautoritzada. Finalment els portaveus de la Campanya pogueren parlar amb Delegació
de Govern i s'autoritzà un breu recorregut, des de la plaça del
Tossal fins la plaça de la Mare de Deu. Així, unes dues-centes
persones pogueren manifestar-se darrere d'una pancarta on llegia "La globalització
agredeix. La Punta resisteix".
D'aquesta forma la Campanya volia enllaçar la seua lluita contra l'OTAN
i la globalització amb una lluita concreta que s'està duent a
terme a València en defensa de l'horta de la Punta. Les alqueries d'aquesta
ja estan sent desallotjades i si no fem res per impedir-ho en breu serà
completament destruïda amb la conseqüent pèrdua d'una important
part del patrimoni històrico-cultural de la ciutat de València,
i sobretot amb el conseqüent patiment de les nombroses famílies
arrelades a aquesta terra. Així, una vegada més, la globalització
capitalista s'expressarà de forma implacable, i la construcció
d'una ZAL del port "que permeta el creixement econòmic de la ciutat"
generarà patiment i destrucció.
A la plaça de la Mare de Deu la cercavila confluí amb una concentració
que estava tenint lloc en aquesta plaça, per protestar contra la signatura
d'acords comercials entre la UE i Liban i Algèria. La protesta estava
promoguda per familiars de desapareguts d'aquests dos estats, i en ella es denunciava
la hipocresia de la UE que en el seu projecte de l'Associació Euromediterrània
afirma de tenir la defensa dels drets humans com a un dels seus objectius principals,
i després signa tot tipus d'acords amb estats on hi ha uns 10.000 desapareguts.