> Manifest per L'Horta de la Plataforma_____________________________________

L'HORTA SERÀ AGRÍCOLA O NO SERÀ

No resulta difícil imaginar com seria la ciutat de València sense l'Horta. Senzillament una ciutat més.

En l'imaginari col.lectiu és ben explícita la càrrega simbòlica de l'Horta en la conformació de la ciutat. Esta ni és menyspreable ni hauria de ser menyspreada.
La ciutat de València no s'entén sense l'Horta, ni esta última sense aquella. La relació, fruit de generacions mil.lenàries, és indiscutible.

Des de fa més de dos mil anys la presència humana a la ribera del Túria ha creat una de les cultures agrícoles més perfectes del planeta.

El seu audaç sistema de regadiu per inundació en base a la topografia i a través d'assuts, sifons, sèquies i braços del riu i la complexitat de les tècniques agràries, fruit del coneixement de la ruralia en fertilització i millorament del sòl, en protecció en front de les adversitats climatològiques i/o biològiques, en selecció de les millors varietats i en les estratègies de rotació de cultius, són signes manifestos d'una cultura agrària llarga i densa. Nogensmenys, l'Horta de València és coneguda per ser un dels pocs llocs del planeta on es poden obtindre tres collites en el termini d'un any.Sense menystindre la riquesa cultural que el món rural en general ha generat en les seues vessants lingüístiques, etnològiques i paisagístiques.

Un agrosistema, una realitat antròpica tan especial no es pot concebre sense l'urbs que el va crear, sense la relació directa i fluida entre ambdues. Originalment la ciutat era destinatària de la producció de l'Horta. Cinquanta anys enrere, esta no es limitava a verdures i hortalisses, sinò que incloïa també les produccions animals. La ciutat al mateix temps proveïa a l'Horta de matèria orgànica per a fertilitzar els camps. Els llauradors recollien la pols acumulada als carrers de la desfeta dels bolos que empedraven els carrers i l'aplicaven com a esmena mineral en les seues parcel.les. La recollida selectiva del fem organitzada a través dels mateixos llauradors encarregats de retirar-lo dels carrers, compostar-lo i incorporar-lo a la terra era una realitat que sobta l'horizont velat i actual dels nostres ulls. Encara hui una de les dues empreses concessionàries de l'Ajuntament per a la recollida del fem és hereva d'aquella tradició, la Societat d'Agricultors de la Vega de València (S.A.V.).

La relació entre la ciutat i l'Horta ha sigut, com es veu, tan estreta que l'empremta rural de la societat valenciana és, en qualsevol dels casos, inesborrable i inel.ludible.

Hui en dia ens trobem amb una població rural envellida, sense relleu generacional en una societat urbana o no que desdenya descaradament i superba d'un passat rural.
El llarg i aguditzat procés de destrucció de l'Horta és el corol.lari d'una societat, la nostra, on les elits polítiques, amb l'Ajuntament de València i el Ministeri de Foment al capdavant, són responsables actius de la desfeta dels fonaments ecològics dels valencians i dels costos ambientals incommensurables que la inversió desaforada en infraestructures innecessàries suposa; on l'entramada elit econòmica dels valencians són les constructores; on l'elit intel.lectual, universitària o no, no ha deixat de vilipendiar la ruralia, (no oblidem que són les Universitats de València i la Politècnica qui han esborrat uns dels sòls més fèrtils de l'Horta, L'Horta de Vera) i on la ciutadania no és més que una figura marcadament passiva i desprovista de relleu democràtic.

Com si es tractara d'una paradoxa, costa ara creure que el potencial agrícola ha sigut des de la segona meitat del segle XIX en bona mesura el motor econòmic d'una ciutat en constant transformació, que ha catalitzat posteriorment la industrialització, l'expansió de la ciutat i la creació d'infraestructures.

La pèrdua de renda del sector agrari, l'enverinament pels usos massius i incontrolats de fitosanitaris i sobre tot el menyspreu i la difamació del món rural en general que ha teixit l'elit, l'intel.lectual també, expliquen eixe lapsus generalitzat, així com justifiquen copiosa i bonament l'esperança dels llauradors que algun dia les seues terres esdevinguen també urbanitzables.

La viabilitat econòmica de l'Horta és una lluita d'antuvi absurda en una agricultura centrada en la producció primerenca i no de qualitat. Calen alternatives.
El llaurador i la ciutat han de tornar a teixir la xàrcia que els havia unit; els productes de l'Horta han de tornar a inundar les botigues dels mercats amb un distintiu d'origen, si cal.

En un temps de crisi, que amb marcat cinisme anomenem alimentària , el consumidor de València té l'oportunitat de conéixer l'origen exacte dels seus aliments, privilegi, s'ha de dir, de pocs habitants del "primer món". El llaurador de l'Horta, al seu torn, pot oferir els més diversos productes i la màxima qualitat biològica d'aquells.L'acurtament dels canals de distribució i l'eliminació dels intermediaris asseguraria la revalorització de les explotacions agràries i el relleu generacional; asseguraria finalment que el millor sòl de l'Horta no és l'urbanitzable. Qualsevol iniciativa per la conservació de l'Horta passa, doncs, per la cristal.lització d'un pla econòmic viable que rehabilite la vasta i fructífera relació entre la ciutat i l'Horta. Passa ,sobre tot, però, pel restabliment de la dignitat de l'Horta i del món rural en general com a realitats que són vestigi de formes de tècnica i de vida ancestrals encara vigents i útils i, per tant, dignes de l'estudi més rigorós i de la seua màxima consideració. Sense llauradors, és a dir, sense l'elit d'eixe xicotet espai que volem conservar, no hi ha Horta.

Plataforma per l'Alqueria del Barbut, Benicalap, Primavera de 2001.

> Comunicat de Premsa de la Plataforma___________________________________________________________________

COMUNICAT DE PREMSA

L'Horta de Benicalap, 8 de març de 2001

Davant de l'imminent enderrocament de l'última alqueria de l'horta meridional de Benicalap, coneguda com l'Alqueria del Barbut o casa felisiet,

COMUNIQUEM, que les alqueries representen l'últim vestigi dels usos i costums del poble de Benicalap i de tota l'Horta de València; que són patrimoni arquitectònic, paisagístic, agroecològic, cultural i històric de tots els veïns i veïnes;
que ens adherim a totes aquelles iniciatives de la ciutadania per la conservació i ús cívic i respectuós de l'Horta;
i exigim a les autoritats responsables la seua màxima protecció, la fi dels enderrocaments i l'ús públic de les alqueries, en els casos on no es puga mantindre l'estructura agrícola tradicional. Ja siga com a biblioteques, centres d'investigació vinculats a l'estudi de l'Horta, llar de jubilats, o de la joventut, aules de música, o a qualsevol altre espai cultural d'ús públic.

> Cartes_________________________________________________________________________________________________

L'Alqueria del Barbut, a 8 de Març de 2001, Benicalap

Escric des de l'última alqueria del barri de Benicalap a València.

Se sent la velocitat de les avingudes que ens envolten i la presa de les obres que construeixen la nova ciutat. Fa cinc anys veniem ací a passar el dia, buscant la calma, envoltats encara d'altres alqueries i d'un trosset xicotet i magnífic d'horta. L'Horta fins fa poc encerclava València, recordant-nos d'on veniem i on estavem, regalant-nos postes de sol que l'alçada dels edificis ara ens censura... I l' Horta no era només camps i cases grans i senzilles. Ací al costat vivia Pepin i llaurava la terra amb la seua haca, abans que li expropiaren i li enderrocaren l'alqueria no fa molt de temps.
Amb la destrucció de l'Horta s'extingeix també una forma de vida.

És cert que el temps canvia i la ciutat creix inevitablement. Però no només hi ha una forma de canviar, de créixer. Els valencians, a la mínima oportunitat, ens reafirmem com a valencians, però no menegem ni un dit quan es tracta de defendre particularitats de la nostra terra, en este cas de la nostra ciutat.
València és hui una ciutat d'obres faraòniques i de constructors que s'enriqueixen. Les expropiacions es fan en nom del Bé general.

Però el sacrifici de Pepin i molts altres ha beneficiat realment a la ciutadania?
En el cas de Benicalap ( sense parlar de la Punta, de Benimaclet, el Cabanyal...- hi hauria molt que contar-) al voltant del Palau de Congresos i del futur Poliesportiu, s'estan construint una immensitat d'edificis a una velocitat desmesurada, sense deixar cap petjada del passat recent.
Si és de veritat que s'expropia pel bé de la majoria enfront del bé d'un particular, volem que l' Alqueria del Barbut es conserve, no només com a vestigi del passat, sinó com a patrimoni dels veïns de Benicalap i de tota València, com centre cultural i social.

Per a reivindicar-ho i passar un bon dia a l'Horta, hem organitzat nombrosos actes a l' Alqueria del Barbut per al dia 15 de Març: Tir i arrossegament, llaurada popular, xerrades, cercavila i concerts. Esteu tots convidats.